LA BLANCA CAMPANT
-Voleu que us digui
què penso?
-Això està prou bé,
però el viatge...
-M'estresso molt i
m’enfado.
-Ara passa algú...
-Que no vingui cap
aquí que me'n vaig...
-Que bones són les
herbetes.
-Miau! Em sembla que
m’he passat...
-Ho tinc de fer, he de
baixar...
-Ha estat fort... M’he
espantat...
-I si no hagués pogut
baixar?
-De segur que la
mestressa em salvaria...
-Una altra vegada seré
més cauta.
-Que ja començo a ser
grandeta.
-De totes maneres, he
estat àgil...
-Estic en plena forma.
-Així que no em fa por
res.
-Sóc capaç, d'afrontar-me a tot.
-De totes maneres,
m'amagare perquè no em vegin,
-que de gràcia no me'n
fan pas.
-La tarda declina, i
el sol se'n va.
-Ui, com brogeixen els
gossos veïns...
-Si venen, me'n vaig a
la caseta.
-Sort que tinc una
bona oïda.
-I així, res se'm
passa per alt.
Adela Filbà
Mataró 26 de maig
2014
